El terrorista és Iggy Pop: Salvados!

La temporada televisiva comença amb les piles ben carregades així com els seus espectadors que semblen estar al peu del canó per vigilar d'aprop el que fan les cadenes. És curiós com el simple fet de que un programa toqui un tema proper ens fa canviar la perspectiva de les coses. És, pel que he pogut copsar , el que ha passat amb l'inici de la nova temporada de Salvados. Després del primer programa dedicat al sponsor del Barça Quatar Foundation en el que Evole viatjava al país i intentava contrastar l'opinió de Sandro Rossell que deia que "a Quatar són molt feliços", vaig sentir diversos comentaris criticant el treball d'Évole: que si no es podia considerar periodisme d'investigació, que si el programa era tendeciós etc ... Fins i tot abans de començar el segon programa, Twitter ja rebia els primers comentaris jutjant el programa d'aquest diumenge sense ni tan sols haver-lo vist, posant en dubte el gust de fer un programa que suposadament defensava als muslmans en un dia com l'11-S. Això sense tenir en compte que tenia especial interés per la gent de Lleida ja que gran part del programa era a la nostra ciutat. Moltes qüestions i coses a tractar per una ment tan caótica com la meva però intentaré explicar el meu punt de vista. Pot ser veritat que Salvados és en un principi un programa d'entreteniment i que els seus programes no poden ser tractats estríctament com a periodisme d'investigació, entre d'altres coses perquè es queda molt en la superfície de les qüestions. Tot i això quin altre programa de crítica social tenim com a referent a la TDT? Diario de ... ¿? Salvados és dels pocs programes que et traslladen al focus del problema i que té un grau d'atreviment, cosa que no fan molts periodistes com ja va confessar al mateix programa Pilar Rahola quan va afirmar que tot i escriure La republica islamica de España en la que posa a Lleida en el punt de mira, no

havia visitat mai la ciutat perquè allí " todos mienten". És molt fàcil riure amb els Phelps o escandalitzar-se amb les declaracions dels controladors aeris però quan es tracta de temes propers com és el cas del Barça o Lleida la cosa canvia, perquè no ens agrada massa que ens desfacin les idees preestablertes sobre els grans pilars de la nostra vida i per tant és difícil mirar-ho amb la mateixa subjectivitat que de costum. Després del programa d'ahir encara tinc més clar que Évole fa un gran treball, intentant buscar totes les parts in situ amb picardia però buscant l'equilibri, posant tots els temes sobre la taula i deixant que el públic tregui les seves pròpies conclusions. La feina de Salvados és clara: provocar i agitar a un públic que s'ha adormit alhora que passen una bona estona. Jo per això, em quedo amb la frase més provocadora del Salvados d'ahir dita també per la senyora Rahola." El verdadero terrorista es Iggy Pop".