domingo, 20 de noviembre de 2011

Perquè Ricky Gervais ho val

Qui és l'única persona que pot relacionar drogues, sexe i pederàstia amb les grans estrelles de Hollywood i no ser desterrat d'Estats Units? 
Ricky Gervais és clar, i no només pot trepitjar terres americanes sinó que després de la seva polèmica presentació als Globus d'Or de l'any passat, ha estat l'escollit per tornar-los a presentar; i ho farà sense pèls a la llengua com ell mateix ja ha dit a twitter.
No només torna a presentar, sinó que aquest mes la BBC ha estrenat Life's too short ( La vida és massa curta), que representa l'esperat retorn de Gervais al mockumentary a l'estil de la mítica The Office.
Wawrick Davis, el nan conegut per pel.lícules com la saga de Harry Potter, Willow o El retorn del Jedi; és el protagonista d'aquesta sèrie, en la que ens obre les portes de la seva complicada vida com a representant d'actors nans.
En Life's too short també trobem l'herència de Extras ( dirigida per Ricky Gervais i Steve Merchant) ja que també juguen amb els cameos, fins al punt que fins i tot els dos creadors també fan la seva aparició estelar dins la sèrie. 
Tal i com ens tenen acostumats Gervais i Merchant ( creadors de la sèrie),ens presenten la suposada vida de Davis sense tallar-se en cap aspecte i sense importar-los-hi ser políticament incorrectes amb temes especialment sensibles i posant-se amb els sectors menys afavorits. 
I és que Gervais és dels pocs còmics als que se'ls permet aquestes llicències a vegades ofensives, segurament degut a la subtilesa i l'originalitat amb la que Gervais deixa anar les seves conyes. Sigui pel motiu que sigui està clar que l'estil Gervais triomfa i el que és més important, fa riure. 
A Life's too short, es parla precisament d'això, en el moment que Liam Neeson es presenta davant de Merchant Gervais explicant-los hi que vol fer comèdia: Neeson proposa una sessió de comèdia improvisada i es posa a parlar del SIDA d'una manera més aviat dramàtica. La conversa ve a ser una cosa així: 



Steve Merchant: El SIDA, la fam i el càncer no són temes per fer comèdia.
Liam Neeson: Doncs com s'en surt ell ( senyalant a Ricky Gervais)
Steve Merchant: No en tenim ni idea





viernes, 11 de noviembre de 2011

Tots tenim un petit Martin dins : The Human Centipede (Full Sequence)

Recordo que en acabar de veure A Serbian Film vaig pensar que no podia arribar a veure res més depravat que aquesta pel.lícula; potser per això tenia tantíssimes ganes de veure The Human Cenitpede (Full Sequence) , la seqüela del film de Tom Six. A més la premisa era genial: censura a Gran Bretanya i un tràiler que prometia la pel.lícula més pertorbada de la història i que (al contrari que la primera) és clínicament inexacta al 100%.
El llegat del doctor Heiter és present des de bon principi, mentre el protagonista veu l'última escena de The human centipede sense preocupar-se de vigilar el pàrquing on treballa. Així comencem a veure l'obsessió de Martin que, marcat per les experiències que l'hi ha tocat viure i per la seva condició mental, l'inciten a crear el seu propi centpeus, però més llarg que el del doctor.
Poques seqüeles he vist tant ben justificades i amb tantíssim sentit. Mentre la primera part jugava amb la pulcritud i exactitud d'un cirurgià obsessionat, la segona ens mostra amb tot detall les asquerositats que abans Tom Six no ens havia deixat veure, sumant-li el fet que tant el protagonista com el seu entorn ja és repugnant de per si.
D'altra banda, crec que l'idea d'algú obsessionat amb una pel.lícula que vol plasmar a la realitat el que hi ha vist és una petita picada d'ullet a les obsessions i pors de les organitzacions que l'han prohibit. A més, qui no s'ha obsessionat al veure la primera part de la pel.lícula? En part Martin és una exageració dels fans del gore.
Sí, The human centipede 2 és repugnant fins al punt de quasi vomitar i és moralment deplorable ( tot i que en aquest aspecte per mi no superarà a A Serbian Film) però mentre anava transcorrent la pel.lícula m'anava imaginat coses molt més fortes de les que Martin feia.
Tom Six s'ha contingut per qüestions morals, per guardar-se algun as per la tercera part o és que la ment se m'està retorcent massa?
Realment crec que la resposta és que tots tenim un petit Martin morbós dins nostre, al que li encanta aquest tipus de pel.lícules, però que no és capaç ni de veure com li exploten un gra gegant a l'esquena a un home per youtube.