La Sexta 3 presumeix, de telenovela

Perquè estem acostumats a que tot allò que ens prometen no es compleixi? Sembla que hi hagi una espècie de norma no escrita que ens digui que no hem de creure tot el que se'ns diu i que només podem creure allò que ha estat jurat i perjurat o que hagi estat firmat davant d'un notari.
Sento ser una d'aquestes persones que es creu tot allò que li diuen, que confia cegament fins que no em decepcionen. Potser per això m'emporto tantes decepcions.
L'última d'aquestes ha estat La Sexta 3, un canal creat específicament per a aquells cinèfils que tenien ganes de rememorar clàssic del cinema o simplement matar el temps amb la pel.lícula de diumenge de torn ; però les 24h.
Sense anar més lluny ahir em vaig entretindre a tornar a veure el discutible remake dels germans Cohen "The Ladykillers" (si teniu temps i ganes mireu l'original, val la pena) i pensava com n'era de bona la iniciativa de començar un nou canal com aquest.
Anar a dormir contenta per despertar-me, encendre el televisor i trobar-me amb una telenovela sudamericana rància digna de VEO7.
Busco ràpidament la programació del canal de la Sexta 3 amb l'esperança que sigui simplement una exepció per plenar un parell d'hores però em trobo que hi ha telenoveles d'aquest mateix estil fins a les 3 de la tarda! I mentrestant "Annie Hall" es passa a les tantes de la nit. Perdoneu però no puc deixar d'indignar-me.
Però la premissa d'aquest canal no era cinema les 24h? És que em seria igual que reposéssin totes les pel.lícules de Marisol o "Cariño he encogido a los niños" 30 vegades! Però de veritat ens hem de conformar amb les penúries de "Rubí"? És que no hi ha prous canals a la TDT que omplen la seva programació amb aquest tipus de producte?
Si és que al final serà veritat que allò que en principi ens havia d'aportar varietat només ens dóna més del mateix: Tarot, teletienda, cor i culebrots.
Quina opció ens deixen senyora Sinde?O ens traguem tota la basura de la TDT o ens convertim en uns pirates.
Només espero que aquesta llei tardi bastant a aplicar-se o que per una vegada allò que s'ha dit al parlament acabi per no complir-se. Espero que per una vegada la mentida es compleixi.

Si fas pop ràpid seràs feliç

Sembla que els "gafapasta" juntament amb tot allò made in Catalonia està de moda.
Després de l'éxit d' "Arrós covat", el canal 33 torna a apostar per una sèrie alternativa feta a casa que sembla que va pel camí de la seva predecesora.
Pop ràpid reflecteix la vida social de diversos personatges d'una sala de concerts de Barcelona i les seves frivolitats per tal de semblar el més cool possible.
En Fede i l'Albert són els components de "The Frederics" un grup frustrat creat amb l'única finalitat de tenir groupies i el centre de la sèrie al voltant del qual giren els diferents personatges, coneguts a la perfecció pel barman Toni i que explica a l'espectador com si fos el narrador, allò que alguns dels personatges no saben.
Tot i pecar una mica d'algunes trames massa vistes i algun gag sense gràcia, la veritat és que dóna l'oportunitat de riure, tant als que són igual o pitjor que ells com als que sempre els han odiat.
L'èxit s'augura gràcies a un bon ritme i unes trames que varien entre realistes i surrealistes juntament amb un gran encert que és el d'incorporat música en directe i decoració d'artistes locals.

Un cop més, el 3 a la carta ha servit perquè moltes de les persones que s'han assabentat d'aquesta sèrie pel boca orella (aka Facebook i Twitter) puguin veure la sèrie i així crear adeptes.
De fet aquestes plataformes han jugat un paper important (un cop més) en l'èxit de la sèrie. No només s'ha creat un facebook per la sèrie sinò que també hi ha un grup de fans dels "The Frederics", que en la sèrie només té un fan: la mare de l'Albert. Fins i tot ja tenen un videoclip de la seva primera cançó "Tu no" i que segueix a la perfecció l'estil de la sèrie.
Felicitacions a tv3 per donar cabuda a aquest tipus de producte i felicitacions també als capets pensants d'aquesta sèrie per fer-nos riure una estoneta a la setmana amb una sèrie un pèl diferent a les que estem acostumats a veure.

Si tu em dius vine ho deixo tot, però digue'm vine... a Lleida

Encara que potser em repeteixi una mica, no puc parar d'admirar a Albert Espinosa. Tal i com ell mateix diu en el seu últim llibre, hi ha persones que et canvien la vida. Es tracta de gent amb una energia increïble i encara que no hagis parlat amb elles tenen alguna cosa especial que et canvia per complet.
Desconec si se'n adona, però Albert Espinosa és una d'aquestes persones.
Per mi, Albert Espinosa significa una reafirmació en molts dels meus pensaments i una porta a molts d'altres que desconeixia. La seva sensibilitat infinita transporta completament al seu món fins al punt de sentir que el que ell ha escrit ha sortit de tu mateix.
Tot i que molta gent pugui pensar que només escriu el que ell va viure a l'hospital crec que no estàn veient la seva dimensió total. Tothom parla del que coneix i ha viscut però la diferència està en la manera d'interpretar tot allò que captes; en el cas d'Espinosa, amb una gran atenció i delicadesa.

"Si tu em dius vine ho deixo tot, però digue'm vine" segueix bastant l'estil d'escriptura de "Tot el que podríem haver estat tu i jo si no fóssim tu i jo" amb la diferència que potser el realisme impera una mica més. No vull posar-me a fer una ressenya literària perqué no em considero ni molt menys una experta en el tema, simplement sóc una lectora corrent a la que li agraden les històries que l'enganxin, la sorprenguin i sobretot aquelles històries que et saben greu acabar. No cal dir que aquesta última novel.la compleix tots els requisits però a més fa pensar. Cada frase que escriu Espinosa és una píndola que et pots parar a digerir sense que et sapigui greu perdre el fil de la història. Cada frase se't pot prensentar en el moment menys pensat i fer-te volar lluny d'on ets en aquest moment per entendre moltes de les coses que passen prop teu.
Igual que a Albert Espinosa, em fascinen les conicidències i, coses de la vida, en aquest llibre m'han aparegut algunes coincidències bastant curioses relacionades amb mi. Coincidència? O és que Espinosa parla de l'elemental de l'ésser humà, de tot allò que tenim dintre i a vegades no sabem com expressar?
Sigui com sigui no puc fer res més que desfer-me en elogis devat d'aquest escriptor i guionista i desitjar que molta gent no arribi a llegir el final d'aquesta entrada, ja que, per qui no ho sàpigui, Albert Espinosa presenta el seu últim llibre a la biblioteca pública de Lleida el dia 14 d'abril a les 19.30.