Si tu em dius vine ho deixo tot, però digue'm vine... a Lleida

Encara que potser em repeteixi una mica, no puc parar d'admirar a Albert Espinosa. Tal i com ell mateix diu en el seu últim llibre, hi ha persones que et canvien la vida. Es tracta de gent amb una energia increïble i encara que no hagis parlat amb elles tenen alguna cosa especial que et canvia per complet.
Desconec si se'n adona, però Albert Espinosa és una d'aquestes persones.
Per mi, Albert Espinosa significa una reafirmació en molts dels meus pensaments i una porta a molts d'altres que desconeixia. La seva sensibilitat infinita transporta completament al seu món fins al punt de sentir que el que ell ha escrit ha sortit de tu mateix.
Tot i que molta gent pugui pensar que només escriu el que ell va viure a l'hospital crec que no estàn veient la seva dimensió total. Tothom parla del que coneix i ha viscut però la diferència està en la manera d'interpretar tot allò que captes; en el cas d'Espinosa, amb una gran atenció i delicadesa.

"Si tu em dius vine ho deixo tot, però digue'm vine" segueix bastant l'estil d'escriptura de "Tot el que podríem haver estat tu i jo si no fóssim tu i jo" amb la diferència que potser el realisme impera una mica més. No vull posar-me a fer una ressenya literària perqué no em considero ni molt menys una experta en el tema, simplement sóc una lectora corrent a la que li agraden les històries que l'enganxin, la sorprenguin i sobretot aquelles històries que et saben greu acabar. No cal dir que aquesta última novel.la compleix tots els requisits però a més fa pensar. Cada frase que escriu Espinosa és una píndola que et pots parar a digerir sense que et sapigui greu perdre el fil de la història. Cada frase se't pot prensentar en el moment menys pensat i fer-te volar lluny d'on ets en aquest moment per entendre moltes de les coses que passen prop teu.
Igual que a Albert Espinosa, em fascinen les conicidències i, coses de la vida, en aquest llibre m'han aparegut algunes coincidències bastant curioses relacionades amb mi. Coincidència? O és que Espinosa parla de l'elemental de l'ésser humà, de tot allò que tenim dintre i a vegades no sabem com expressar?
Sigui com sigui no puc fer res més que desfer-me en elogis devat d'aquest escriptor i guionista i desitjar que molta gent no arribi a llegir el final d'aquesta entrada, ja que, per qui no ho sàpigui, Albert Espinosa presenta el seu últim llibre a la biblioteca pública de Lleida el dia 14 d'abril a les 19.30.