lunes, 24 de enero de 2011

L'esperança de les Polseres

Polseres,elements personals i íntims que guardem com records d'aquelles persones que ens els han regalat, símbols d'un moment o record.
"Polseres Vermelles", la nova sèrie dirigida per Pau Freixas i escrita per Albert Espinosa, diposita en aquestes polseres un moment d'esperança. No només d'aquests nois que s'acaben de conèixer en un Hospital Barceloní sinò l'esperança del que ells representen; una bocanada d'aire fresc per a les sèries nacionals.
Albert Espinosa torna als hospitals uns quants anys més tard d'haver escrit "Planta Quarta", amb històries en esència i a priori semblants. Però no se li pot retreure. Espinosa poseeix la noció de la persona que ha estat en aquesta situació en primera persona,però també la tercera persona privilegiada d'aquell que observa atentament el que passa al seu voltant des del seu llit d'hospital.Espinosa utlitza la veu en off d'un nen en coma per crear monòlegs plens de significat i que il.lustren l'esperança de cadascú dels personatges."Hi ha d'altres persones que estàn en coma" diu en Roc, i té raó. No només aquella gent que està connectada a una màquina es perd el que hi ha al seu voltant i no és capaç d'estimar i tal i com es reflecteix el capítol, sovint aquells als que els afecta són els que menys s'ho mereixen, mentres aquella gent que ho dóna tot per l'altre es veu separat del subjecte del seu afecte per factors aliens a ells mateixos. Coses de la vida.
Entranyable,tendra i envoltada d'una aura especial, com tot allò que firma Espinosa, "Polseres Vermelles" és un crit a la vida i a una esperança que preten contagiar a tothom que la veu.
Amb mi almenys ho ha conseguit.

No hay comentarios:

Publicar un comentario