Submarins

Enmig de l'insomni ahir vaig tornar a sentir-me d'una manera extranya. No sé si algú comparteix aquesta sensació,però seria alguna cosa així com trobar-se un un submarí sota l'aigua durant molt de temps, totalment aïllat del món i incapaç d'entendre el perquè de tot el que passa a la superfície. Per més que la miris, seguiràs lluny d'allò i no compendràs la lògica d'unes decisions que no van amb tu.
Submergida en aquests pensaments, em va venir al cap, com no pot ser d'altra manera, la magnífica SUBMARINE de Richard Ayodale. A vegades crec que hi ha gent que no veu la verdadera bellesa de les coses, i no em refereixo només a l'interior sinò al conjunt. Com pot ser que hi hagi gent que no vegi en aquesta pel.lícula una combinació preciosa tant visualment com en el guió, rematat per la genial veu del gran Alex Truner? Perquè no hi ha data d'estrena prevista al nostre país? Perquè per una pel.lícula de Simon Pegg que arriba al cinema espanyol ha de ser una americanada salvable només per la seva presència?
Tot i que segurament és per motius econòmics, en aquest país ningú s'arrisca a estrenar petites obres d'art com Submarine i he de dir que em sap greu. Em sap greu el haver-me de capbussar en les profunditats de la xarxa per descarregar-me una bona pel.lícula que m'hagués estimat més anar a veure al cine tot i no estar gravada amb 3D ni tenir grans efectes especials.
Com que sé que no canviarà, només puc continuar bussejant, esperant que algú altre s'adoni que en aquest món poques coses tenen el sentit que haurien de tenir.