5 qüestions sobre els Goya

19 de Febrer, les 10 de la nit, XXVI gala dels Goya : Entre premi i premi no puc deixar de pensar en una sèrie de qüestions que no m'han parat de donar voltes al cap durant tota la nit i que m'agradaria compartir.

1. Televització de la gala: " Va ser extremadament avorrida" diuen molts. Però és que en realitat, perquè ho hauria de ser? Es tracta d'una entrega de premis no d'un programa d'entreteniment, és una nit per elogiar el millor del cinema i només és l'afany de televisar l'esdeveniment el que fa que els teleespectadors exigim que sigui entretingut.

2. Santiago Segura: Sí, hi estic d'acord, algú li va canviar el guionista a Eva Hache que al meu gust no va saber portar el ritme humorístic que la gent exigia d'ella. Va haver de ser Santiago Segura el que, amb veritats com a punys i un toc àcid, arranqués de molts una simple rialla.

3. Un minut per discurs : La paraula "família" és la més repetida en una entrega de premis, sigui la família artística o la de sang. El que per molts és un clixé i la part més avorrida de la gala és per a aquells que els toca parlar no només una obligació, sinó també el seu minut de glòria i és normal que siguin pocs els que facin un discurs de menys del minut reglamentari. Destacaria sobretot el discurs de Lluís Homar, tot i que va ser quasi calcat al dels premis Gaudí .

4. Qui contracta la seguretat? : Després que Jimmy Jump ja ens deleités amb la seva aparició estel.lar l'any passat, molts pensàvem que l'organització hagués pres més mesures de seguretat, però no va ser així. La pobra Isabel Coixet va decidir donar veu a un espontani mentre els de seguretat no se ben bé què coi feien i pocs minuts més tard devien d'estar ocupats amb el primer intrús,  ja que no van evitar que s'introduïssin tres persones més amb màscares d'Anonymous.

5.S'ho mereixen? : En qualsevol entrega de premis amb renom cadascú té els seus preferits i ha fet les seves travesses però realment la majoria d'espectadors jutja amb criteri o ho fan per simpaties? Sóc de l'opinió que molts (en els que m'incloc) no han vist totes les pel.lícules que aspiraven als premis però tot i això volíem que guanyés un o l'altre. En adonar-me d'aquest sentiment em vaig avergonyir bastant (mai he estat gran fan de José Coronado) ja que entre les pelis que no havia vist hi havia No habrà paz para los malvados. Un any més em proposo veure'm la majoria de pelis nominades abans de la pròxima gala dels Goya per poder jutjar amb una mica més de criteri. Segurament un any més no ho faré.