Com deia Confuci, és impossible obrir un llibre sense aprendre res. Havent acabat exàmens el meu cervell ja enyorava ni que fos un pèl de saviesa així que vaig rescatar dos llibres que tenia pendents.
El primer torn va ser per la novel.la de Risto Mejide "Que la muerte te acompañe", que vaig agafar escèptica després d'haver llegit a Xavier Sala Martin dient que s'havia llegit fins a la pàgina 6.
Obro el llibre per la pàgina 210 (pàgina en la que comença el llibre), començo a entendre el comentari de Sala Martin i a entreveure un personatge principal creat amb el mateix motlle que el personatge de Risto a la televisió, frases curtes i llenguatge barroer. Què hi farem, és publicista, sap com s'ha d'enganxar al seu target en poc temps .
A mesura que dibuixa aquest Simon Cowell en potència, Risto es munta una gran palla mental sobre la mort, a la que, com no pot ser d'una altra manera, el guia un publicista que el porta a un Corte Inglés per poder parlar amb Déu i convèncer-lo de que ha de conèixer a una clienta del Súper on treballa i de la que està perdudament enamorat.
A banda de la història en si, cal destacar la genialitat d'algunes de les píndoles de saviesa i de realitat que va deixant caure Risto, cosa que és bastant d'agraïr encara que siguin de segona mà, com ara la cita del publicista William Bernbach que diu que " Tus principios no son principios hasta que te cuestan algo".
L'estil em va sobtar, introduint cada capítol del llibre amb una espècie de carta o escrit, que remet al passat de cada personatge. O potser no em va sorprendre tant. De fet no és la primera de les coinicidències que vaig trobar en l'estil d'escriptura amb la de Chuck Palahniuk, homenatge o còpia? El gran dilema ...
Adonant-me d'aquesta coincidència vaig decidir rescatar Tell All, l'últim llibre de Chuck Palahniuk, amb qui fa temps havia perdut la fe a causa de les crítiques nefastes de les seves darreres novel.les. Sí, la història no té la mateixa força que El club de la Lucha, Asfixia o Monstruos Invisibles però s'ha de reconèixer fins a quin extrem ha pogut portar el seu estil personal d'escriptura. La història d'una estrella de Hollywood en hores baixes vol fer el seu gran retorn mentre intenta buscar a l'home que li possibilitarà el retorn a la fama que es mereix amb l'ajuda de la seva assistent personal, la persona que narra com si es tractés d'un guió la tornada de l'estrella.
Un homenatge; en aquest cas sí, a les biografies no autoritzades de milers d'artistes i estrelles del món amb més o menys fama, que amb els anys es converteixen en història oficial.
Dos llibres, diversos trets en comú, que directa o indirectament fan plantejar-se el límit de la frontera entre l'homenatge i el plagi.
No hay comentarios:
Publicar un comentario